UN NOU NOM PER A UN NOU EQUIPAMENT: CASAL DALT DE LA VILA

Per posar en marxa el nou equipament resultant de la recuperació del que era el primer Ajuntament de Sant Adrià de Besòs s’ha realitzat una enquesta ciutadana a través de la plataforma Decidim per tal de buscar un nom que l’identifiqui.

Un cop ha conclòs el procés de consulta, el resultat definitiu, per majoria, en la votació ha estat el de donar a l’equipament el nom de CASAL DALT DE LA VILA.

Properament la comissió nomenclàtor municipal ratificarà la proposta mentre s’estan acabant les darreres adequacions i acabats de l’equipament. Amb tot, es treballà també en la propera inauguració i posta en marxa d’aquest equipament recuperat per a la ciutadania. L’espai interior disposa de tres sales polivalents per a us cultural i on es centraran també les activitats que l’Ajuntament desenvolupa des del servei de Solidaritat i Cooperació. Aquestes sales mantindran també el record del que ha estat l’edifici amb els seus noms: «sala Escoles», «sala Dona» i «sala Ambulatori». El record del seu us com a Ajuntament ens el dona la recuperació en la façana de la inscripció «Casa Consistorial»

A continuació es fa un repàs de la història d’aquest nou Casal de Dalt de la Vila

El naixement de Sant Adrià de Besòs com a vila està vinculat als terrenys on es troba l'església parroquial (primers documents al 1012). És a partir d’aquí, de l’existència del palau del bisbe i de l’antic monestir i posterior edifici parroquial, que s'assenten els primers traçats com a nucli d’una vila que, a més, consta de nombroses masies, molins i terrenys de conreu al voltant del riu Besòs i fins la seva desembocadura. Aquests espais eren també espais d’esbarjo per als Barcelonins.

El Camí Ral i l’existència d’un hostal a l’espai actual que fa cantonada amb el carrer Major (davant de Can Rigalt) van fer de la zona un lloc de trànsit i el centre de la primera vila. Dins del que avui és Sant Adrià Nord podem significar que, des de l’actual Av. Pi i Margall (Camí Ral) i cap a nord (límits Badalona i Santa Coloma), es troba el nucli antic de Sant Adrià de Besòs. És precisament en aquest hostal, que podem presumir com un dels edificis més antics de la ciutat, on es dedueix que es va situar el primer i primigeni Ajuntament de la ciutat (o almenys el lloc on es reunien l’alcalde i regidors) i també la seva primera escola, compartint l’espai. Aquest edifici de l’hostal era propietat de l’Ajuntament «per antiquísima i immemorial possessió»¹ i fins als anys 80-90 es trobava allà l’hostal «La Glòria»², potser hereu d’aquest hostal primer que es va fundar al segle XIII com a tal i com a estable.

Aquest edifici que albergava l’Ajuntament i l’escola es trobava a finals del segle XIX (cap al 1880) en un estat ruïnós i amb seriosos desperfectes. L’Ajuntament del moment va trobar molt costós abordar l’obra i la reforma. És per això que va atendre una oferta feta per l’Agustí Lloberes (anterior alcalde) de fer una permuta d’aquest edifici deteriorat per un de la seva propietat situat a la plaça de la Constitució (primer plaça Reial) que era un habitatge. A tal efecte s’emet un decret per traslladar al Govern de la Província per tal que s’autoritzi la permuta³, ja que en cas contrari privaria a la ciutat de poder disposar d’un: «edificio para las dependencias municipales, puesto que el actual se halla en un estado ruinoso» (cita textual d’un document al·lusiu de l’Arxiu Municipal). La permuta és autoritzada i s’emet la corresponent escriptura el 26 de juny de 1885 (quasi un any després).

Un cop efectiva la permuta, la casa es va reformar per millorar la imatge de l’immoble i va albergar finalment tant l’escola com l’Ajuntament.

A l’edifici es van protagonitzar els fets mes rellevants de la política municipal durant el període històric de finals del segle XIX principis del XX i la gerra civil i l’inici de la postguerra. A la publicació recent «Sant Adrià de Besòs 1900-1939» de Manuel Màrquez Berrocal es relata aquest període⁴. Destaca el fet de l’intent d’annexió per part de Barcelona i Badalona i la resposta i «resistència» municipal, entre d’altres.

Creiem que des del 1887 i fins al 1943 va albergar l’escola⁵.

Al 1943 es va traslladar l’escola pública a l’edifici on hi havia la fàbrica de discos Polydor, que va deixar la seva seu per la dificultat de fabricar els discos amb les vibracions provinents de la carretera general. L’11 de setembre de 1943 es va inaugurar l’edifici com a centre escolar albergant l’anomenat «Colegio Nacional González Oliveros». L’edifici de l’antiga Polydor va albergar també el «cuartel del Frente de Juventudes» i «otros servicios del movimiento»⁶. També en aquest edifici industrial es va situar un primer centre assistencial, segons recull una publicació de l’època. L’escola canvia el seu nom als anys 80 pel de «Pompeu Fabra» i es trasllada al nou edifici actual (carrer Santa Caterina) a l’any 1992, inaugurant-se al 1994.

A l’edifici de l’Ajuntament (de la plaça Constitució) es van traslladar els jutjats i el registre civil fins que al 1957 es trasllada de nou l’Ajuntament com a tal a l’edifici de la Polydor. Després del nou trasllat de l'Ajuntament, va ser també seu de la "jefatura" local del FET de las JONS i de la delegació Central Nacional-Sindicalista.

Posteriorment, en un document del 1964 es manifesta la cessió en lloguer par a instal·lar un ambulatori sanitari que dependria de la Badalonina Clínica del Carme. A tal efecte s’inicia una reforma total de l’edifici. Aquí és on es creu que es perd la inscripció de «Casa Consistorial» de la façana.

Aquesta reforma és sufragada per la Clínica, sent el seu director el Dr. Ramón Gassió. Finalment entre finals del 65 i principis del 66 s’inicia l’activitat com ambulatori i on es van situar els metges de capçalera. Aquest va ser un altre dels destins importants de l’edifici i del més significatius per a la població actual major de més de 40 anys d’edat. A principis dels 80 els serveis sanitaris es traslladen al nou edifici situat a esquenes de l’actual Ajuntament, a la plaça Dr Barraquer.

Posteriorment, al 1984 es destina l’edific a equipament municipal albergant el Casal de La Dona i centre de planificació familiar (que molt poc després passa també al CAP Dr. Barraquer), fins que que es crea el CIOD al carrer Escoles al 2003 i aquest servei es trasllada també quedant l’espai com a centre d’entitats fins al tancament per a la seva reforma actual al 2017.

Ara, al 2021 s’han finalitzat les dos fases de restauració i reforma de l’edifici recuperant i respectant al màxim la seva fesomia com a primer Ajuntament tornant a situar la inscripció «Casa Consistorial» a la façana i recuperant (reproduint) el balcó inicial.