L'Arc de Sant Adrià

HISTÒRIA DE L'ARC GÒTIC DE SANT ADRIÀ DE BESÒS

Història i procedència de l’Arc

El 25 de juliol de 1835, diada de Sant Jaume, es va celebrar una desastrosa corrida de toros a la ja desapareguda plaça de toros del Torín de la Barceloneta. “El públic va respondre llençant objectes al toril i arrossegant un brau mort pels carrers de Barcelona” (Bassegoda, 1991). “Allò que va començar com una protesta pel dolent espectacle taurí esdevingué en una revolta anticlerical amb atacs a diversos convents. Entre els convents saquejats es va trobar el de la Mare de Déu del Carme, de Carmelites calçats, construït al segle XIII en el que aproximadament és avui l’espai entre els carrers Carme, Notariat, Àngels i Elisabets. Aquest convent ja va ser anteriorment afectat per la Gerra de Successió (1714) i, un segle després, va ser ocupat per les tropes Napoleòniques que van expulsar els monjos que, en tornar, es van trobar un convent saquejat” (Casinos,X., 2020).

Però el pitjor va ser aquell juliol de 1835:

“ L’incendi va destruir en gran manera l’Església que, des de 1835 , restà com una ruïna inútil al bell mig del carrer que du el seu nom” (Bassegoda, 1991) ja que “després del desastre, ja no es va reconstruir i, poc temps després, les lleis desamortitzadores d’en Mendizabal s’apropiaran del solar obrint un carrer”. (Rovira i Costa, J., 1984)

“La part barroca del convent es va mantenir en bon estat i allà es van instal·lar al 1841 càtedres, aules i oficines de la Universitat de Barcelona, retornant des de Cervera (a on Felip V la va traslladar). A partir de 1873 es dona per enllestida l’obra de construcció de la nova universitat Literària, iniciada al 1863. començà llavors els trasllat de les facultats del convent al nou edifici. El convent es va anar buidant i va passar a mans particulars (desamortització d’en Mendizàbal) enderrocant-se en els anys 1874 i 1875. En aquest procés els propietaris vengueren fragments arquitectònics a diferents col·leccionistes. La família Moragas va vendre a Juli Parellada la porta de l’església (situada, segons Xavi Coll, al que avui és número 40 del carrer del Carme). El portal va ser desmuntat pedra per pedra i traslladat a un descampat a la zona de La Catalana del terme de Sant Adrià de Besòs” (Bassegoda, 1991), “uns terrenys de la seva propietat, al costat mateix d’una masia coneguda com Cal Tondo (…) indret on l’arquitecte Ildefons Cerdà tenia el projecte d'establir-hi el futur parc de Barcelona” (Rovira i Costa,J.,1984)

El trasllat es va fer pel contractista Manuel Piera i Cussó. Segons Libert Piera, Juli Perellada, comprador de la porta, havia tingut un duel en els terrenys de la ribera del Besòs del que en sortí sa i estalvi i va voler deixar constància del seu penediment en construir una església en el mateix lloc. Va morir tot just muntada la porta, sense temps de construir l’església, i els terrenys van passar a propietat d’Antoni Rocamora. El 1875 aquest punt estava entre la via del tren i la carretera de La Catalana i l’arc va quedar com una despulla abandonada d’un noble edifici. Servia per a recolzar-hi les canyes que es tallaven vora del riu i en els seus voltants, posteriorment, hi ha haver una gravera.

El 1968 es construí l’autopista A-19 (actual C31) i la porta quedà entre els dos ramals i a prop de la carretera de La Catalana, que passa per dessota de l’Autopista abans de creuar el riu, restant allà com una curiositat que cridava l’atenció dels que hi circulaven” (Bassegoda,1991).

Al 1990, en dur-se a terme les obres dels vials de l’entorn de la Vila Olímpica es va veure que calia desplaçar la porta del Carme.

L’empresa Villa Olímpica va encarregar els treballs de trasllat i restauració a la Càtedra Gaudí dirigida per Joan Bassegoda i Nonell el qual va fer una primera proposta de trasllat als jardins de la Universitat de Barcelona (seu de la Càtedra), bastant a prop de la seva ubicació original. L’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs no va estar d’acord ja que volia convertir l’arc en la porta d’entrada simbòlica de la ciutat i mantenir-lo així com a símbol de la la ciutat. En Joan Bassegoda va realitzar l’aixecament de plans i el projecte de restauració i ubicació a l’espai actual, on es va instal·lar a principis del 1993.

El 24 de juliol de 1997, el Ple de l’Ajuntament, a petició de l’entitat local Dones del Futur, va reconèixer l’arc gòtic com una senya identificativa de Sant Adrià de Besòs. Al gener de 2003 va ser declarat Be Cultural d'Interès Local.

La Consol Aroca, membre de l’entitat Dones del Futur, va elaborar un auca recollint la història de l’Arc i la seva llegenda. Aquest auca es pot veure a l’inici del carrer Ricart, cantonada amb Pont dels passadors, a la façana de la Biblioteca Sant Adrià. Entre d’altres símbols, l’Arc ha esdevingut la forma d’un pastís típic de la ciutat que es menja durant la Festa Major de la Ciutat (també com a iniciativa de l’entitat esmentada).

Aquesta infografia es realitza commemorant el 150è aniversari de l’arribada de l’Arc Gòtic a la ciutat.

Sant Adrià a l’època:

«Al 1834 hi havien 41 veïns i al 1845, 42 amb 202 ànimes. Als anys 1842, 1844 i 1846 fortes avingudes del riu Besòs inundaren les terres (···). Des de llavors nombroses riuades han tingut lloc amb conseqüències més o menys greus (les anomenades Besossades, un «bessosat» segons Fernando Llanés). Al 1844 va passar la primera línia d'òmnibus de Barcelona a Mataró i al 1848 el primer tren. Al 1884 s'inaugurà la línia Badalona-Sant Martí de tramvies a vapor. Al 1898 la població era de 327 habitants i al 1900 els tramvies elèctrics substitueixen als de vapor. A l’any 1850 només existia la carretera de Barcelona a França (el Camí Ral) (...) que en la seva travessa per Sant Adrià es deia Carretera de Mataró. Al 1887 la Compañía de Tranvias va fer construïr, a compta seva, el pont Besòs per la Maquinista Terrestre i Marítima» (Llanés Gutiérrez, F., 1950).

Fonts:

Bassegoda i Nonell, Joan. (1991) Projecte de desmuntatge; emmagatzament i restauració de la porta de l’església de l’antic convent del Carme Calçat

Llanés Gutièrrez, Fernando (1950), Viaje a San Adrián de Besòs.

Rovira i Costa,Joan. (1984) Aprenem Català: “ Un joiell gòtic a l’autopista” J. Rovira i Costa, Viure Sant Adrià, novemebre de 1984.

(Arxiu Municpal Isabel Rojas Castroverde).

Casinos, Xavi. (2020) “El arco gótico de Sant Adrià” Barcelona secreta. La Vanguardia. 3 de maig de 2020. https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20200503/48877104780/arco-gotico-sant-adria-barcelona-secreta.html

https://www.rutasconhistoria.es/loc/portal-de-convento-del-carmen