La nostra Història

L'orígen de Sant Adrià

Sant Adrià  de Besòs (3,87 km2) és el municipi situat a la desembocadura del riu Besòs, entre els municipis de Barcelona, Santa Coloma de Gramenet i Badalona, amb els quals forma una continuïtat urbana.

El riu ha estat, des de sempre, un dels elements determinants de la vida del poble. Així el poblament del territori de Sant Adrià va ser tardà a causa de la naturalesa del terreny (aiguamolls, vernedes espesses) i de les riuades (besosades) freqüents.

L 'origen de la població és l'esglèsia parroquial de Sant Adrià , esmentada ja l'any 1012. En aquesta esglèsia es va fundar, cap a l'any 1092, un priorat de canonges agustinians regulars depenent de Sant Ruf d'Avinyó. Sant Oleguer va ser prior (1095-1108) d'aquest monestir, abans de ser bisbe de Barcelona i arquebisbe de Tarragona. Finalment, el monestir es va traslladar a Santa Maria de Terrassa (el 1127). Al voltant d'aquesta esglèsia, sobre un petit turó (14m d'altitud) a l'esquerra del Besòs, es va formar el nucli antic del poble.

Des de temps molt antic també hi havia a la vora del Besòs nombrosos molins fariners, que durant molts segles van ser una de les principals fonts de riquesa de la població adrianenca. En els seus orígens, la història de Sant Adrià  va estar molt unida a l'esglèsia catalana. Concretament, els bisbes de Barcelona n'eren senyors jurisdiccionals (baronia de Sant Adrià ) i el terme era governat per un alcalde episcopal.

Davant de l'església es va construir l'anomenat Castell del Bisbe, un casal on s'allotjaven els mateixos bisbes o altres personatges notables, sobretot en temps de pesta; en el segle XVII ja es trobava molt malmés.

El fet de ser un lloc per on es travessava el riu, camí  de Barcelona, va perjudicar més que afavorir el poble: els musulmans el van destruir el 1114 i els francesos, el 1697; això, afegit a les freqüents besosades, va causar el despoblament del terme.

En el segle XVIII la conjuntura va canviar. La fertilitat del sòl, l'abundància d'aigua i la proximitat del gran mercat de Barcelona van produir una gran prosperitat, basada en el conreu de verdures, llegums, fruita i vinya. Sant Adrià  quasi va doblar la població (59h. el 1718; 111h. el 1787), la qual es trobava disseminada en nombroses masies, de la immensa majoria de les quals només ens queda el nom (can Sabater, can Coll, can Farinetes, ca l'Esquerra, etc.). D'aquestes masies vuitcentistes encara resta en peu can Rigalt. Malauradament, durant les guerres napoleòniques Sant Adrià  va tornar a ser destruït.

En el segle XIX i principi del XX, els prats i les vernedes de Sant Adrià  van ser un lloc d 'esbarjo freqüentat pels barcelonins, i també un indret on es van fer reunions obreres.
Malgrat que no és gaire gran, el terme de Sant Adrià ha estat cobejat pels municipis veïns de Barcelona i Badalona, i el 1929 van aconseguir que el Govern central decretés l'agregació a aquests dos municipis; el riu Besòs seria la nova línia divisòria. El reial decret llei però, no es va arribar a aplicar mai, i el 1955, gràcies a la insistència dels adrianencs, l'agregació va ser finalment anul·lada.

El segle XX, i amb ella la industrialització, van trasbalsar completament la vida de Sant Adrià. El creixement lent i sostingut (329h. el 1860; 418h. el 1900) i la vida basada en el conreu del camp van canviar sobtadament amb l'establiment de les primeres indústries i l'arribada dels primers immigrants, ambdós fenòmens provocats per la proximitat de Barcelona.

L'Escut

L'escut de Sant Adrià  de Besòs és un quadrat recolzat en un dels seus angles (en termes heràldics se'n diu escut caironat)

Enclusa: Un dels principals atributs de Sant Adrià  juntament amb la palma, símbol del martiri (Sant Adrià va ser un romà  convertit al cristianisme que va morir víctima del martiri per no renunciar a la seva nova religió). L'enclusa també representa la part industrial de Sant Adrià .

Corona de baró: La corona que hi ha a l'escut del nostre poble és conseqüència dels orígens de baronia de Sant Adrià. Això vol dir que aquest territori pertanyia a l'esglèsia  i el bisbe de Barcelona era baró de Sant Adrià.

Faixa onada: Aquesta faixa en forma d'ona vol representar el riu Besòs. El riu, que travessa el nostre municipi, ha estat un factor determinant en el desenvolupament industrial de Sant Adrià.

Els passadors i les Besosades

En temporades de forta pluja, el nostre riu Besòs aguanta, sobtadament,la influència dels 5 rius que el componen: els Ripoll, Caldes, Tenes, Congost i Mogent. Això ha comportat fortes riuades conegudes com besosades.

Antigament les besosades s'emportaven els ponts del nostre riu. Quan això passava, l'enginy humà creà un ofici a Sant Adrià: Els Passadors. Deurien de ser homes forts el que traspassaven a coll-i-be als habitants del nostre poble, sobretot a nens i ancians.

D'aquí ve la referència als nostres Gegants.

El Gegant, l'Adrià, porta la seva filla a coll-i-be rememorant els antics passadors.

La Geganta, la Natàlia, duu un cistell de maduixes silvestres, que la fértil terra de Sant Adrià oferia.

I la nena, La Eulàlia, ... ben a punt de traspassar el Besòs.

L'auca de l'Arc adrianenc

La història de Sant Adrià per als més petits

Portada_Petita_història_Sant_Adrià.jpg

Sobre el NOM de Sant Adrià

El document més antic on es menciona el nom de la ciutat data del 1012.

El document més antic on es menciona el nom de la ciutat, conservat en el diplomatari de l'Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona, data del 20 de febrer de l'any 1012. Es tracta d'un pergamí en el qual Deodat, bisbe de Barcelona, i els seus canonges fan donació a favor de la Canònica de la Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona de diverses terres, vinyes, horts i prats, llevat dels molins de l'església de Sant Adrià : "exceptus ipsos molinos qui sunt constructos prope ecclesiam Sancti Adriani".
L'església sembla que fou construïda uns anys abans.


El 1013, el bisbe Deodat signa un altre document, també de donació a la Canonja de la seu, de vinyes, cases i corrals, així com dels horts i colomars que hi ha a l’altra banda del riu Besòs, a més de la mateixa església de Sant Adrià: "Addidi namque ego ibi Deusdedit, episcopus Barchinone, ad prefatos kannonicos terras et vineas cum casas et curtes et columbarios, cum ecclesia Sancti Adriani martyris et cum ortos et columbario, qui est hec omnia ultra alveo Bissocio".

Pergamí nom Sant Adrià