Sobre el NOM de Sant Adrià

El document més antic on es menciona el nom de la ciutat data del 1012.

El document més antic on es menciona el nom de la ciutat, conservat en el diplomatari de l'Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona, data del 20 de febrer de l'any 1012. Es tracta d'un pergamí en el qual Deodat, bisbe de Barcelona, i els seus canonges fan donació a favor de la Canònica de la Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona de diverses terres, vinyes, horts i prats, llevat dels molins de l'església de Sant Adrià : "exceptus ipsos molinos qui sunt constructos prope ecclesiam Sancti Adriani".
L'església sembla que fou construïda uns anys abans.


El 1013, el bisbe Deodat signa un altre document, també de donació a la Canonja de la seu, de vinyes, cases i corrals, així com dels horts i colomars que hi ha a l’altra banda del riu Besòs, a més de la mateixa església de Sant Adrià: "Addidi namque ego ibi Deusdedit, episcopus Barchinone, ad prefatos kannonicos terras et vineas cum casas et curtes et columbarios, cum ecclesia Sancti Adriani martyris et cum ortos et columbario, qui est hec omnia ultra alveo Bissocio".

Pergamí nom Sant Adrià