Els primers passos cap a la democràcia (1976 - 1978)
Aquesta exposició és una activitat de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona que es podrà veure simultàniament a diferents municipis fins al desembre de 2026 i de manera conjunta l'exposició virtual mitjançant el següent enllaç: https://www.diba.cat/ca/web/exposicions/-/cap-a-la-democracia
Després de la mort de Franco, el govern d’Arias Navarro va fracassar en impulsar reformes democràtiques i va dimitir. El juliol de 1976, Adolfo Suárez va ser nomenat president i va iniciar el desmantellament legal del franquisme amb el suport de l’oposició.
L’aprovació de la Llei per a la Reforma Política, que establia la sobirania popular i unes Corts elegides per sufragi universal, va permetre que el 15 de juny de 1977 se celebressin les primeres eleccions democràtiques des de 1936, que va guanyar el partit de centredreta UCD. Posteriorment, representants de tots els partits van redactar la Constitució, aprovada en referèndum el 6 de desembre de 1978, que reconeixia l’autonomia i que va fer possible la recuperació de la Generalitat de Catalunya.
Amb la Constitució es va culminar la Transició, protagonitzada per sectors del franquisme, l’oposició democràtica i moviments cívics. Tot i això, amb els anys, el sistema sorgit d’aquell pacte ha estat qüestionat.
Un nou país per a una vella cultura
A Catalunya, la normalització cultural va ser central. L’arribada de corrents europeus i americans va revitalitzar la creació artística i literària, amb una gran efervescència en teatre, edició, arts i música. La Nova Cançó es va convertir en un referent democràtic i identitari.
La societat civil va promoure iniciatives per democratitzar l’accés a la cultura, sobretot entre les classes populars, i les activitats al carrer es van convertir en espais d’expressió cívica i política.
Entre les iniciatives més rellevants, el Congrés de Cultura Catalana (1975-1977) va mobilitzar la societat per normalitzar el català, defensar els drets individuals i impulsar la cultura catalana com a pròpia dels Països Catalans.
Fotografia de la conferència realitzada per Oriol Martorell, sobre la figura de Pau Casals, a la Biblioteca Popular de Sant Adrià de Besòs, el 1976
El desert cultural del franquisme
A finals de la dictadura, la vida cultural de Sant Adrià de Besòs estava paralitzada. Un Ajuntament esgotat, sense idees, havia abandonat qualsevol intent de promoure cap activitat més enllà de les festes populars.
Tanmateix, de la mateixa manera que el moviment veïnal i obrer es reorganitzava, un grup de persones compromeses, organitzades al voltant de la mobilització popular del Congrés de Cultura Catalana, iniciava la lluita per la cultura.
Cartell de la conferència sobre les escoles de la Generalitat de Catalunya, a càrrec de Josep Maria Ainaud de Lasarte, realitzada el 1977.
El Grup d’Acció Cultural de Sant Adrià de Besòs
Finalitzat el Congrés, alguns dels integrants locals van decidir donar continuïtat a la feina feta constituint, el desembre de 1977, el Grup d’Acció Cultural (GAC). Els objectius eren clars: dinamitzar l’activitat cultural, reivindicar la construcció d’equipaments i contribuir a la recuperació de la identitat nacional.
Durant quatre anys, el treball voluntari va permetre organitzar una multitud d’iniciatives culturals mai vista: concerts, conferències, cinema, teatre, activitats infantils i festes populars. De fet, el GAC es va encarregar d’organitzar, en col·laboració amb l’Associació de Veïns i amb el suport econòmic de l’Ajuntament, la festa major de l’any 1978.
Portada del programa de Festa Major de 1978 organitzada pel GAC, en col·laboració amb l’Associació de Veïns i l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs.
També cal destacar la feina reivindicativa realitzada a favor del restabliment de les institucions i dels valors democràtics. En aquest sentit, el GAC va redactar la proposta de normalització del nomenclàtor de Sant Adrià de Besòs amb la voluntat d’eliminar els noms de carrers imposats durant el franquisme. Una proposta aprovada pel primer Ajuntament democràtic el maig de 1979.
Ban amb el canvis de denominació aprovats en el nou nomenclàtor democràtic, 1979.
