I tu? Què has fet per la victòria?

Exposició compartida dins del projecte Memòria en Xarxa. Una iniciativa de la Diputació de Barcelona que vol destacar la importància dels museus i arxius com a dipositaris d’un llegat històric que ens és comú. Consulteu el fullet de l'exposició.

Com a conseqüència del cop d’estat de 1936, a Catalunya comença una mobilització sense precedents per fer front als sollevats. Una part de la població s’integra en les forces que han de combatre al front; l’altra contribuirà a l’esforç de guerra des de la rereguarda. En un context de guerra oberta, de revolució social i d’aïllament internacional, l’economia del país es va veure obligada a adaptar-se a la nova situació. La indústria es transforma per poder produir armes i tot tipus de materials per al front. El camp s’organitza per produir aliments i es creen xarxes assistencials per atendre les persones ferides i la població desplaçada. També s’organitza la «Defensa Passiva» com a resposta als atacs aeris.

Les col·lectivitzacions agràries van ser un fenomen habitual a la Catalunya revolucionària, on se’n poden arribar a comptabilitzar entorn de 258, distribuïdes, especialment, a les Terres de l’Ebre, el Camp de Tarragona, el Delta del Llobregat, l’Empordà i el Pla de Barcelona, entre altres indrets.

Pocs mesos després de l’esclat de la Guerra Civil, té lloc la col·lectivització dels camps agrícoles de Sant Adrià de Besòs. Un procés durant el qual tant els terrenys com la maquinària de conreu i recol·lecció van passar a estar sota el control de la Col·lectivitat de Camperols de Pla de Besòs, integrada a la Confederació Nacional del Treball (CNT).

Vista exterior de la fàbrica Polydor cap a l’any 1933. L’edici esdevindria seu de la Col·lectivitat de Camperols de Pla de Besòs a inicis de la Guerra Civil.

A Sant Adrià de Besòs es van col·lectivitzar 39 propietats agrícoles, de les quals 6 ho van fer de manera voluntària. D’acord amb la documentació conservada, es van arribar a posar sota control de l’organització agrícola 409,83 mujades, corresponents a 196,72 hectàrees de terreny, distribuïdes en 17 zones de conreu arreu del municipi.

Es calcula que a inicis de l’any 1937 la Col·lectivitat de Camperols de Pla de Besòs era integrada per més de 280 treballadors del camp que rebien liquidacions per les jornades treballades. A més, també rebrien aportacions els jornalers que temps després van ser mobilitzats al front de combat.

Relació d’integrants  de la Col·lectivitat de Camperols de Pla de Besòs al front de combat, 25 de novembre de 1937.

La gestió de la col·lectivitat agrícola va comportar, durant els poc més de 28 mesos d’existència, enfrontaments continus amb l’Ajuntament de Pla de Besòs, mostra de les tensions existents dins del bàndol republicà entre ERC, el PSUC i la CNT.

Val de 50 cèntims de la  Col·lectivitat de Camperols de Pla de Besòs.

Organitzadors de l'exposició

Diputació de Barcelona, Oficina de Patrimoni Cultural

Museu d'història de la immigració de Catalunya (Mhic)

Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs "Isabel Rojas Castroverde" (ASAB)