L'Escola, Llum de Llibertat! L'educació durant la Segona República
Exposició compartida dins del projecte Memòria en Xarxa. Una iniciativa de la Diputació de Barcelona que vol destacar la importància dels museus i arxius com a dipositaris d’un llegat històric que ens és comú. Consulteu el fullet de l'exposició.
La reforma de l’ensenyament és una de les més importants de les que va haver d'afrontar el govern de la II República Espanyola. L’objectiu era la creació d’una escola pública, unificada, laica, obligatòria, mixta, fonamentada en els valors de la solidaritat. Un estat autènticament democràtic necessitava un poble instruït
L’Estatut de 1932 reconeixia el dret de crear escoles finançades amb recursos propis i malgrat les limitacions, la Generalitat va concebre un pla d’ensenyament que es pot considerar un dels mes progressistes i innovadors de l’època. El 27 juliol de 1936 es va crear el Comitè de l’Escola Nova Unificada (CENU), que havia de garantir que tothom, home o dona, pogués arribar a cursar el nivell màxim d’estudis en funció de la seva capacitat. La tasca d’escolarització i alfabetització va ser ingent: Es va dignificar la figura del mestre, amb una bona formació i retribució, i es va projectar la creació de milers d’escoles per donar resposta a un dèficit històric.
La guerra i posterior dictadura van posar fi a aquest ambiciós projecte de formació d’una ciutadania lliure. El franquisme eliminarà el conjunt d’aquesta obra educativa i imposarà els principis del nacional-catolicisme acabant amb les ambicions del govern de la Segona República en matèria d’educació, posant així punt final a la creació d’una escola pública de qualitat fonamentada en els valors democràtics i la solidaritat i la mobilització alfabetitzadora de la població adulta.
L’ESCOLA RACIONALISTA A SANT ADRIÀ DE BESÒS: EL GRUP ESCOLAR FLOREAL
A part de la tasca governamental, l’activitat del món associatiu durant la dècada de 1930 va ser d’una gran transcendència: Ateneus, sindicats o cooperatives contribuiran a democratitzar el saber i la cultura amb el convenciment que l’educació i la formació de les classes populars els permetrien sortir de la pobresa i tenir millors condicions de vida. Les activitats seran molt diverses, des de l’aprenentatge més bàsic a formació i capacitació professional, política o cultural.
En tant que municipi industrial, Sant Adrià de Besòs viuria intensament l’activitat política i social del país durant aquells anys. El moviment anarquista hi tingué una presència important i això va comportar, entre altres fets, l’aparició d’ateneus populars obrers.
Entre aquestes entitats seria especialment rellevant l’Ateneu Cultura Social, del qual conservem alguns documents a l'Arxiu Municipal, com la carta que hi ha sobre aquestes línies on l'entitat informa a l'Ajuntament de la celebració d'una assemblea al seu local del carrer Fermín Galán (actual Avinguda Catalunya). Podeu consultar la documentació de l'Ateneu de Cultura Social custodiada a l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs "Isabel Rojas Castroverde" en aquest enllaç.
Aquest ateneu, s'havia presentat públicament el 1932 amb un manifest al diari Solidaridad Obrera (exemplar del 19/05/1932, pàgina 3) on, entre altres punts, explicava que “si queremos que nuestros hijos sean hombres libres y conscientes, hemos de procurar educarlos nosotros mismos, abriendo escuelas racionalistas”. No és estrany doncs que des dels seus inicis l’Ateneu impulsés la creació del Grup Escolar Floreal, on treballaria com a mestre José Berruezo, a qui veiem a l'esquerra d'aquesta imatge amb un grup d'alumnes del centre:
L’escola patiria alts i baixos, sobretot després dels fets d’octubre de 1934 que van provocar polítiques repressives. Però els tancaments temporals no van impedir l’augment d’alumnes inscrits i el 1936 s’afegiria al projecte la mestra Matilde Escuder. El creixement del centre portaria a buscar nous locals com es dedueix d'aquests escrits:
En esclatar la guerra l'escola tenia una cinquantena d'alumnes. Berruezo va quedar al càrrec del centre durant un temps, mentre que Escuder va marxar al front l'estiu de 1936. L’escola seguiria funcionant i es traslladaria a l’edifici Polydor on mantindria la seva activitat fins a inicis de 1939.
Acabada la guerra, es va reprimir amb gran contundència el món associatiu i les entitats contràries al règim van ser il·legalitzades i espoliades les seves propietats, que en molts casos mai es van recuperar.
Organitzadors de l'exposició
Diputació de Barcelona, Oficina de Patrimoni Cultural
Museu d'història de la immigració de Catalunya (Mhic)
Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs "Isabel Rojas Castroverde" (ASAB)
