Sant Joan Baptista: cent anys de records

Mapa planimètric de Sant Adrià de Besòs 1914. Aquest plànol és una còpia encarregada per la Mancomunitat de Catalunya d’un dels centenars de plànols realitzats per l’Instituto Geográfico y Estadístico amb l’objectiu d’elaborar un mapa de tots els municipis d’Espanya. Ja hi apareixen la fàbrica Baurier i la Central Tèrmica però la zona de Sant Joan Baptista encara consta sense cap edificació.

Els propietaris dels terrenys i, per tant, dels primers habitatges que s’hi van construir a partir de 1922, eren inversors rics, majoritàriament de fora de Sant Adrià. Però aviat van anar venent els immobles a petits i mitjans propietaris, molts d’ells arribats de nou al municipi cridats per la demanda de mà d’obra industrial. Així, a la dècada de 1930 ja podem parlar d’un barri format per una comunitat de veïns de classe mitjana i de classe treballadora. El ràpid creixement demogràfic va comportar també alguns problemes de salut pública com l'aparició de petits nuclis de barraques:

Escrit d'un grup de veïns datat el 1930 demanant a l'Ajuntament que resolgui el problema del barraquisme a la Urbanització Font i Vinyals. (Fons de l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs)

L'augment de la població va impulsar la construcció d’una església inaugurada el 1935 sota l’advocació de Sant Joan Baptista, que esdevindria patró del barri al qual també li donaria el seu nom. Aquest temple va ser destruït durant la guerra i després del conflicte es va edificar l'església actual:

Missa de consagració de l’Església de Sant Joan Baptista el 24 de juny de 1950, oficiada pel bisbe de Barcelona Gregorio Modrego. (Col·lecció Miquel Gual - Associació Fotogràfica Sant Joan Baptista)

Editorial del número de 24 de juny de 1950 de la revista Reflejos, publicada per la parròquia de Sant Adrià, dedicat a la consagració de l'església de Sant Joan. (Hemeroteca - Arxiu Municipal Sant Adrià de Besòs)

Sant Adrià va anar creixent en població, sobretot a partir dels anys 50, acollint persones que venien des de diversos punts d’Espanya a la recerca de feina. Però la construcció d'edificis encara trigaria a arribar a la zona més propera al riu per tal de mantenir una distància de seguretat en previsió de les habituals riuades. Aquest espai seria aprofitat per explotacions agrícoles:

Horts al marge esquerre del riu. Dècada de 1950. (Col·lecció Jordi López - Associació Fotogràfica Sant Joan Baptista)

Un grup d’infants observa com treballa un esmolet a la cantonada de l’Avinguda de la Platja amb el carrer Lleida l’any 1950. (Col·lecció Carlos Paz)

El barri de Sant Joan Baptista doncs ja havia deixat de ser una urbanització i havia desenvolupat la seva pròpia identitat com es pot veure per la continuïtat de celebracions i festes, especialment la festa del barri, que té lloc al voltant del 24 de juny.

Publicitat de la cursa ciclista organitzada per les Festes de Sant Joan de 1947 (Fons Ajuntament de Sant Adrià de Besòs)

Portada de les bases del Concurs Sardanista de l’Agrupació Folklòrica "24 de Juny" en motiu de les Festes de Sant Joan de 1949 (Fons Ajuntament de Sant Adrià de Besòs)

Programa de les festes del barri de Sant Joan de 1950. (Fons Ajuntament de Sant Adrià de Besòs).

Programa de mà de les Festes de Sant Joan de 1969 (Fons Ajuntament de Sant Adrià de Besòs)

Al barri, com a tot el municipi, es recorda especialment l'any 1962 tant pels estralls de les riuades com per la gran nevada de la nit de Nadal:

Vehicle dels bombers al barri de Sant Joan Baptista després de la riuada de 1962. (Col·lecció Pedro Jiménez - Agrupació Fotogràfica Sant Joan Baptista)

Grup de nens al carrer de la Platja, amb la fàbrica CELO al fons, després de la nevada de 1962. (Col·lecció  Miquel Tuneu)

El municipi va seguir creixent durant les següents dècades fins a la configuració actual. Les següents imatges aèries permeten fer-nos una idea de l'evolució d'aquest barri que commemora enguany el seu centenari:

Vista aèria del barri de Sant Joan Baptista el 1959

Vista aèria del barri de Sant Joan Baptista a l'entorn de l'any 1970

Vista de Sant Joan Baptista l'any 1986, amb la fàbrica CELO en primer terme.