Segur que Tomba. Els moviments i accions de lluita antifranquista (1960-1975)
Memòria en Xarxa és una aportació més a la recuperació de la memòria històrica que vol destacar la importància d'arxius i museus com a dipositaris d’un llegat històric que ens és comú. Consulteu l'exposició en xarxa organitzada amb materials de tots els municipis col·laboradors.
El desenvolupament econòmic que va experimentar Espanya durant la dècada dels 60 va provocar una profunda transformació social i el ressorgiment de l’oposició a un règim que, malgrat que procurava transmetre una imatge d’estabilitat, començava a patir una creixent contestació social.
Els moviments sindicals i la lluita obrera prenien cada vegada més força, els canvis que es produïen a Europa influïen en les generacions sorgides de la nova classe mitjana, el moviment estudiantil tenia el suport de les organitzacions clandestines d’esquerra i sectors de l’Església es començaven a desmarcar del nacionalcatolicisme que donava suport a la dictadura.
El catalanisme experimentava una forta revifada, tant en el camp polític com cultural i la lluita antifranquista a casa nostra es situava a l’avantguarda de l’Estat pel seu abast, acceptació i caràcter plural. L’expressió d’aquesta realitat va culminar amb la fundació de l’Assemblea de Catalunya el 1971.En aquest context de mobilitzacions socials i accions de lluita antifranquista, el règim va intensificar la repressió per controlar una oposició creixent i cada cop més ben organitzada.
Lluita obrera i repressió franquista a Sant Adrià de Besòs
Entre les dècades de 1960 i 1970 es consolida el moviment obrer a Sant Adrià de Besòs. Malgrat la repressió de la dictadura es pot documentar l’activitat d’organitzacions sindicals clandestines que lluitaven pels drets dels treballadors, sotmesos a dures condicions laborals. D'aquesta època conservem fulls de ma que dona testimoni de les reivindicacions laborals:
1. Octaveta adreçada als treballadors de Sant Adrià de Besòs i Badalona de l’any 1971.Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs "Isabel Rojas Castroverde"
Aquests col·lectius també establirien vincles amb moviments veïnals i polítics antifranquistes, conformant una gran aliança democràtica local
L’assassinat de Manuel Fernández Márquez
El 1971 es van iniciar les obres de la nova central tèrmica de FECSA en unes precàries condicions laborals. La desatenció de les empreses constructores vers als treballadors van portar a convocar una vaga el 2 d'abril de 1973.
2. Vista de l’edifici de turbines i de dues xemeneies de la central tèrmica de FECSA, l’any 1974. Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs "Isabel Rojas Castroverde"
L’endemà, en retornar a la feina, els obrers van trobar les portes tancades i controlades per la policia. Com que era dia de cobrament van intentar accedir al recinte malgrat el desplegament policial, que va respondre amb violència: primer amb càrregues i trets a l'aire i, després, disparant contra els concentrats. Víctima d’aquests trets moriria assassinat el treballador Manuel Fernández Márquez, i d’altres resultarien ferits.
Informe policial de les pintades en solidaritat amb els obrers de FECSA acusats de participar en la vaga i encausats en Consells de Guerra, 1973. Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs "Isabel Rojas Castroverde"
Durant les setmanes i mesos posteriors, tant a la localitat i com arreu del Barcelonès i de les comarques veïnes, tindrien lloc nombrosos actes: manifestacions, pintades, publicació de fulls de mà i cartells, i crides contra el consum, per denunciar la repressió de la dictadura i com a mostra de solidaritat amb els treballadors. Alhora, les organitzacions antifranquistes locals: organitzacions veïnals, sindicals i polítiques, intensificaven la seva activitat i presència a la via pública.
