Per avaluar la qualitat de l’aire en un territori s’utilitza l’indicador «immissió atmosfèrica», és a dir, la composició de l’atmosfera en un punt determinat. El nivell d’immissió que es mesura és el fruit de les emissions produïdes (quantitat de contaminants que van a parar l’atmosfera des de diverses fonts com són els cotxes, xemeneies, etc.) i de la seva dispersió en funció de la climatologia i de les característiques del lloc on ens trobem.
Pots consultar les dades d'immissió on line de la contaminació atmosfèrica de les 76 estacions automàtiques de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de Catalunya, inclosa la que està ubicada a Sant Adrià de Besòs. Dades provisionals d'immissió dels punt de mesurament de la XVPCA   Dades anuals definitives de la qualitat de l'aire als diferents municipis de Catalunya.   En aquest enllaç es pot consultar tota la informació sobre l'aire que respires: http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/atmosfera/qualitat_de_laire/vols-saber-que-respires/

L’ aire que respirem: com es mesura i com està canviant?

La Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) és un sistema de detecció dels nivells d’immissió dels principals contaminants atmosfèrics a Catalunya.

El motiu per mesurar els principals contaminants atmosfèrics i avaluar-ne la qualitat de l’aire és la caracterització de les seves concentracions, que poden tenir efectes adversos sobre la salut de les persones i dels ecosistemes si superen determinats llindars. Per això, la legislació obliga a mesurar certes substàncies i a avaluar-ne les concentracions amb una metodologia comuna a tots els països europeus.

La situació meteorològica té una influència directa en la concentració dels contaminants atmosfèrics. Factors com l’estabilitat atmosfèrica i la seva persistència, la precipitació o els episodis de vent intens poden afavorir que els nivells de qualitat de l’aire empitjorin o millorin significativament.

Hi ha disponible l’aplicació mòbil AireCat, aplicació mòbil oficial de la Generalitat de Catalunya, que permet conèixer la qualitat de l’aire mesurada a les estacions de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de Catalunya (XVPCA). En qualsevol moment i des de qualsevol lloc, es pot obtenir informació sobre la qualitat de l’aire que es respira i el pronòstic de la qualitat de l’aire prevista per al dia en curs i els dies vinents.

Les dades per elaborar els gràfics que es mostren a continuació s’han extret de l’estació automàtica de la XVPCA ubicada al carrer olímpic del nostre municipi. En aquesta estació es mesuren els següents contaminants: diòxid de nitrogen, partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (PM10) i , partícules en suspensió de diàmetre inferior a 2,5 micres (PM2,5), i òxids de nitrogen (O3).

L’evolució en tots ells mostra una reducció durant la pandèmia entre els anys 2020 i 2021, i un increment durant l’any 2022. Tot i aquest increment, un cop recuperada la situació post pandemia, es mantenen en tots els contaminants mesurats el compliment dels límits establerts per la Unió Europea. Cal destacar una disminució significativament entre el diòxid de nitrogen actuals i els del 2019.

El diòxid de nitrogen (NO2)

És un gas de color marronós i olor forta. La principal font antropogènica és la combustió, tant de tipus mòbil (trànsit terrestre, aeri i marítim) com de tipus estacionari (indústria).

Partícules en suspensió – PM10 i PM2,5

A diferència dels gasos, que estan formats per molècules separades d’una sola espècie, el material particulat és una barreja complexa de partícules sòlides i/o líquides formada per un conjunt de molècules de la mateixa substància o de diferents. Es classifiquen segons el seu diàmetre aerodinàmic en PM10 (diàmetres inferiors a 10 micres), PM2,5 (diàmetres inferiors a 2,5 micres)

Segons el seu origen, les partícules poden ser primàries (emeses directament) o secundàries (formades a l’atmosfera a partir d’altres contaminants). Tant les primàries com les secundàries poden tenir una part natural i una altra d’antropogènica. Una de les principals fonts, es la intrusió de pols subhariana, l’any 2022 hi van haver un total de 7 avisos per episodis de contaminació per PM10.

Ozó troposfèric (O3)
És un gas incolor i invisible, i amb una olor agradable. Té un gran poder oxidant. L’ozó troposfèric se situa a les capes baixes de l’atmosfera i està considerat un  contaminant. No s’ha de confondre amb l’ozó estratosfèric, que se situa a més altitud de manera natural i forma la capa d’ozó. Es mesura amb equips automàtics, dels quals s’obtenen dades  horàries que s’expressen en concentracions de μg/m3.

Els Ajuntaments en el marc de les seves competències ha de vetllar pel compliment de la normativa ambiental, i en el cas de la qualitat de l’aire pot aplicar mesures per disminuir la contaminació atmosfèrica. Per aquest motiu, l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, el gener del 2020 va implantar, conjuntament amb altres 5 municipis, la Zona de Baixes Emissions-Rondes que va restringir el trànsit dels vehicles més contaminants (sense distintiu ambiental). Altres actuacions que ajuden a millorar la qualitat de l’aire són la realització d’estudis (com el dels captadors passius), actuacions en mobilitat sostenible, aplicació de protocols en episodi de contaminació per partícules o per diòxid de nitrogen, campanyes de sensibilització, o elaboració de plans com el Pla d’Acció per l’Energia Sostenible i el Clima (PAESC).

Cal dir que altres administracions també tenen competències per controlar el compliment de la normativa ambiental, com és el cas del control per part de la Generalitat de Catalunya de les emissions atmosfèriques de les grans instal·lacions industrials (classificades a l’Annex I, autorització ambiental segons la Llei 20/2009).